// Plaza de Benimagrell y Ermita de Santa Ana
Embalaje plástico de polietileno. Medidas variables+++colaboradores: Pablo Talamanca, Alejandro Aparicio, Morgane Magermans y Emilie
La base principal de mi trabajo en escultura es el espacio, exploraciones que van más allá del mundo de la ideas para inscribirse en la realidad, donde el medio actúa como conducto del mensaje. Por eso, me gusta trabajar con materiales no tradicionales, éstos son el fundamento de instalaciones que responden a su contexto y que otorgan un sentido verdadero a la actuación.
Intento manejar siempre en concepto procesual en mis proyectos, averiguar
cuales son las causas que definen el trabajo y como es su funcionamiento.
Luego, disfruto invirtiendo y modificando los mecanismos lógicos
que lo componen.
El proyecto “espacios protegidos” se dirige a cuestionar una
serie de mecanismos culturales contemporáneos en los que trata
de reflexionar sobre la definición y la viabilidad de los espacios
intervenidos. Aquí, la implicación del espectador se hace
necesaria, por ello, más que transmitirle conceptos, pretendo que
sea el espectador quien descubra los significados que subyacen a los métodos
con su propia experiencia.
La acción-intervención no tiene porque ser espectacular, sino que usa la sencillez de un plan urdido con audacia que desarrolla una situación o momento. No hace uso, como requisito, de alguna práctica artística. Y no precisa, necesariamente, de un lugar específico, sino de la singularidad de los medios por los se comunica.
La base principal del meu treball en escultura és l'espai, exploracions que van més enllà del món de la idees per a inscriure's en la realitat, on el mitjà actua com conducte del missatge. Per això, m'agrada treballar amb materials no tradicionals, aquests són el fonament d'instal·lacions que responen al seu context i que atorguen un sentit veritable a l'actuació.
Intente manejar sempre en concepte de procés en els meus projectes,
esbrinar quines són les causes que defineixen el treball i com
és el seu funcionament. Després, gaudeixo invertint i modificant
els mecanismes lògics que ho componen.
El projecte espais protegits es dirigeix a qüestionar una sèrie
de mecanismes culturals contemporanis en els quals tracta de reflexionar
sobre la definició i la viabilitat dels espais intervinguts. Aquí,
la implicació de l'espectador es fa necessària, per això,
més que transmetre-li conceptes, pretenc que sigui l'espectador
qui descobreixi els significats que subjeuen als mètodes amb la
seva pròpia experiència.
L'acció-intervenció no té perquè ser espectacular, sinó que usa la senzillesa d'un pla ordit amb audàcia que desenvolupa una situació o moment. No fa ús, com requisit, d'alguna pràctica artística. I no precisa, necessàriament, d'un lloc específic, sinó de la singularitat dels mitjans pels que es comunica.
[ blog oficial del artista]:
